Del contracte social i la desigualtat entre els homes

ROUSSEAU, JEAN-JAQUES (1712-1778).

Pags. 21-39.  Del contrato social: discurso sobre las ciencias y las artes, discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres.

Fernández Alonso de Armiño, Mauro; tr.  Madrid: Alianza Editorial, 1998. 392 p.  Col·lecció El libro de Bolsillo.

ISBN 13: 978-84-206-3958-1

 

Rousseau, en el capítol VI del seu Contracte social assenta les bases del pacte social.  Per això explica que en l'estat de naturalesa, les persones  es deuen primer a ells mateixos i després al grup, i reclama -per tal de realitzar el contracte social- que totes les persones cedeixin els seus drets a la comunitat, de manera que la societat basi el seu poder en la voluntat general.  Aquest contracte es trenca quan prevalen els drets particulars sobre els generals ja que l'associació es tornaria necessàriament tirànica o vana i es tornaria a l'estat de naturalesa.

Un cop establert el contracte social, els associats passen a ser Ciutadans partícips de l'autoritat sobirana, i Súbdits en tant que sotmesos a les lleis de l'Estat.  Quan es tracta amb alguna persona que no està dins del contracte social, el sobirà torna a ser individu, si bé un atac contra un membre "del poble" és un atac contra el poble.  No es pot dubtar del sobirà.

Amb el contracte social, l'home perd la seva llibertat natural, que es regeix per la llei del més fort, i el seu dret il·limitat a tot, però guanya llibertat civil, regida per les lleis, i el dret a la propietat privada.  Les lleis són una norma superior a la voluntat particular.

Rousseau és defensor de la propietat pública, que per a ell és tot territori que no és privat i no ha tingut fins el moment un primer ocupant.  Les propietats públiques serien gestionades pel sobirà i el dret del primer ocupant estaria únicament per darrere del de la propietat privada.

Les condicions per accedir a un territori amb dret de primer ocupant són:

1. que el territori no estigui habitat per ningú, 
2. que només s'ocupi la quantitat necessària per subsistir i 
3. que aquesta terra es treballi i es conreï (prova de que la terra no està abandonada ).

Els propietaris d'un terreny són exclosos de la possibilitat de poder obtenir un altre.

Rousseau sosté que el fet de ser propietari implica fidelitat i, per tant, és una mesura de defensa contra possibles revoltes: el propietari depèn d'aquesta terra per viure i no voldrà res que vagi en contra dels seus interessos i els de la seva terra.

En el Contracte social, el Sobirà és el representant del col·lectiu, encara que només la voluntat general pot dirigir les forces de l'Estat.  Rousseau diu literalment, "la voluntat particular tendeix a les preferències, i la voluntat general a la igualtat", tant és així, que afirma que si "en un moment hi ha un amo, ja no hi ha sobirà i el cos polític és destruït".  La voluntat general no "permet" la societat parcial a l'Estat ja que cada ciutadà ha d'opinar per si sol, sinó enganyarà.

Finalment, els drets estaran regulats per lleis i tots els ciutadans seran iguals davant la llei: pels mateixos casos, el jutge haurà d'aplicar les mateixes penes.