D'aquelles coses que afebleixen o tendeixen a la dissolució d'una república

HOBBES, THOMAS (1588-1679).

Cap. XXIX - De aquellas cosas que debilitan o tienden a la disolución de una República.  Leviatán.

Escohotado, Antonio-Moya, Carlos; tr.  Madrid: Editora Nacional, 1983.  Col·lecció de la literatura y el pensamiento universales, 28.

ISBN 13: 978-84-276-0482-7 

Thomas Hobbes, en el capítol XXIX de la seva obra Leviathan, parla d'aquelles coses que afebleixen o tendeixen a la disolució d'una República.

Les causes enumerades per Hobbes són:

1. la manca de poder absolut, 
2. el judici privat del bé i del mal,
3. la consciència errònia,
4. la pretensió de trobar-se inspirat,
5. la submissió del poder sobirà a les lleis civils,
6. l'atribució de propietat absoluta als súbdit,
7. la divisió del poder sobirà,
8. la imitació dels grecs i romans, els quals arriben a justificar l'assassinat dels seus reis amb l'argument que «si el teu rei és un tirà i el mates , en veritat estàs matant a un tirà i no a un rei»., 
9. el govern mixt,
10. la falta de diners,
11. els homes populars , ja que podrien encapçalar rebel·lions,
12. l'excessiva grandesa d'una ciutat, que li podria permetre tenir exèrcits propis,
13. la llibertat de disputar contra el sobirà, i 
14. la dissolució de l'Estat.

Sobre la manca de poder absolut, l'autor recomana que per a la pau i defensa de la república el sobirà no cedeixi mai ni una mica de poder davant els seus serfs ja que, assegura, quan el vulgui recuperar provocarà un acte injust i la població es rebel·larà contra ell destruint d'aquesta manera la república.

Hobbes veu la limitació del poder com una opció a la creació de competència dins del propi poder sobirà i posa d'exemple l'antiga república romana en la qual els dos poders (Senat i Poble de Roma) pretenien disposar del poder total, cosa que va provocar una espiral de guerres civils que els conduí fins a l'extinció de la pròpia democràcia i l'establiment de la monarquia.

Pel que fa a la consciència (qüestions com la fe, la santedat i/o espiritualitat) sosté que és un error pensar que el poder sobirà queda sotmès a les lleis divines, ja que el sobirà no queda sotmès a cap llei, ni tant sols a les que ell mateix fa.  La república no preveu que hi hagi cap llei per sobre del sobirà ja que si el sobirà estigués sotmès a la Llei implicaria que un jutge (súbdit del sobirà) estaria per sobre del propi sobirà.

Malgrat que en la república només mana un home de manera absolutista, el sobirà no pot utilitzar les terres dels súbdits, però sí que és possible sotmetre els propietaris al pagament d'impostos (si cal, violentament) per tal de finançar el tresor públic.

I, finalment, la república es dissol quan en una guerra els enemics aconsegueixen la victòria o quan se li dóna l'esquena al sobirà, ja que si no hi ha cap no hi ha república, i aleshores cada home retorna a l'estat de naturalesa.